4. Llavors, quan arribi l’any del jubileu dels israelites, la seva heretat serà sostreta de l’heretat dels nostres pares i passarà a ser patrimoni de la nova tribu on elles hauran entrat.
5. Moisès, doncs, en nom del Senyor, va comunicar això als israelites:– Els homes d’aquesta tribu de Josep tenen raó.
6. El Senyor, per tant, ordena això a les filles de Selofhad: “Caseu-vos amb qui us plagui, sempre que sigui un home d’un clan de la vostra mateixa tribu.”
7. Així les heretats d’Israel no passaran d’una tribu a l’altra; cada israelita restarà lligat a l’heretat de la tribu paterna.
8. Per tant, si una dona, de la tribu que sigui, és hereva del seu pare, ha de casar-se amb un home d’un clan de la seva tribu paterna. Així cada israelita conservarà l’heretat dels seus pares
9. i aquesta no passarà d’una tribu a una altra. Cada israelita ha d’estar lligat a l’heretat de la seva pròpia tribu.
10. Les filles de Selofhad van complir el que el Senyor havia ordenat a Moisès.
11. Mahlà, Tirsà, Hoglà, Milcà i Noà van casar-se amb fills d’un seu oncle,
12. homes que pertanyien a famílies dels descendents de Manassès, fill de Josep. Així la seva heretat quedà dins la tribu del clan del seu pare.
13. Aquests són els manaments i les prescripcions que el Senyor va donar als israelites per mitjà de Moisès a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó.