5. Amideu mil metres per cada costat, en direcció a l’est, al sud, a l’oest i al nord, amb la ciutat al mig. Aquestes seran les terres de pasturatge al voltant de les ciutats.
6. »Assignareu als levites les sis ciutats de refugi, on es podrà acollir el qui hagi mort algú involuntàriament. A més, doneu-los quaranta-dues ciutats.
7. En total, donareu als levites quarantavuit ciutats amb els seus pasturatges.
8. Preneu-les de l’heretat dels altres israelites, en proporció al nombre de ciutats que tingui cada tribu; dels territoris més grans, preneu-ne més, i dels més petits, preneu-ne menys. Cada tribu ha de donar als levites les ciutats en proporció a l’heretat que hagi rebut.
9. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
10. – Comunica això als israelites: “Quan haureu passat el Jordà i haureu entrat al país de Canaan,
11. escolliu algunes ciutats com a llocs on pugui refugiar-se el qui hagi mort algú involuntàriament.
12. Aquestes ciutats us serviran per a refugiar-vos del qui ha de venjar la víctima. Així el qui ha causat la mort no serà condemnat sense haver estat jutjat per la comunitat.
13. Designeu sis ciutats de refugi:
14. tres a l’est del Jordà i tres en el país de Canaan. Aquestes seran les ciutats de refugi.
15. Tot israelita, tot immigrant o qualsevol que visqui entre vosaltres, si ha matat algú involuntàriament, s’hi podrà refugiar.
16. »Però si l’ha mort amb una arma de ferro, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
17. »Si l’ha mort tirant-li una pedra per matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
18. »Si l’ha mort donant-li garrotades amb la intenció de matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
19. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà.
20. »Si l’ha matat per odi donant-li una empenta o tirant-li algun objecte d’amagat,
21. o si, per enemistat, l’ha mort amb les seves pròpies mans, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà.
22. »Es pot donar el cas, però, que, sense estar-hi enemistat, li hagi donat casualment una empenta o li hagi tirat algun objecte sense mala intenció,