19. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà.
20. »Si l’ha matat per odi donant-li una empenta o tirant-li algun objecte d’amagat,
21. o si, per enemistat, l’ha mort amb les seves pròpies mans, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà.
22. »Es pot donar el cas, però, que, sense estar-hi enemistat, li hagi donat casualment una empenta o li hagi tirat algun objecte sense mala intenció,
23. o bé que, sense veure’l, li hagi fet caure al damunt una pedra i l’hagi matat, tot i que no estava enemistat amb ell ni li volia cap mal.
24. La comunitat jutjarà entre el qui ha causat la mort i el qui ha de venjar la víctima tenint en compte aquestes circumstàncies.
25. Així la comunitat protegirà del venjador el qui haurà mort algú sense voler; el farà tornar a la ciutat de refugi on s’havia acollit, i ell s’hi quedarà fins a la mort del gran sacerdot en funcions, que havia estat ungit per l’oli sant.
26. »Però si aquell home s’arrisca a sortir del terme de la ciutat de refugi
27. i el responsable de venjar la víctima el troba, aquest el podrà matar i no serà culpable de mort,
28. perquè l’homicida havia de quedar-se a la ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Quan mori el gran sacerdot, ja podrà tornar a la terra on té la propietat.
29. »Aquesta serà la legislació decretada per a vosaltres i els vostres descendents arreu on habitareu.
30. »Per a condemnar a mort un homicida serà necessària la declaració de més d’un testimoni. La declaració d’un sol testimoni no és suficient per a condemnar ningú a mort.
31. No accepteu cap indemnització per salvar la vida d’un homicida culpable d’assassinat. Aquest home ha de morir.