1. Etapes del camí que van fer els israelites des que sortiren d’Egipte formats com un exèrcit, sota el guiatge de Moisès i d’Aaron.
2. Moisès va consignar per escrit els punts de partença de cada etapa quan, per ordre del Senyor, es posaven en camí. Aquests són els llocs de partença:
3. Els israelites van emprendre la marxa de Ramsès el dia quinze del primer mes de l’any. L’endemà de Pasqua van sortir protegits per la mà del Senyor, a la vista de tot Egipte,
4. mentre els egipcis sepultaven tots els seus primogènits que el Senyor havia fet morir. Així el Senyor va fer també justícia contra els déus d’Egipte.
5. Els israelites, doncs, van partir de Ramsès i acamparen a Sucot.
6. Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert.
7. Van partir d’Etam i giraren cap a Piahirot, situat enfront de Baal-Sefon, i van acampar davant de Migdol.
8. Van partir de Piahirot, passant pel mig del mar en direcció al desert, i després de caminar durant tres dies pel desert d’Etam van acampar a Marà.
9. Van partir de Marà i arribaren a Elim, on hi havia dotze fonts i setanta palmeres, i van acampar-hi.
10. Van partir d’Elim i acamparen al litoral del Mar Roig.
11. Van partir del Mar Roig i acamparen al desert de Sín.
12. Del desert de Sín anaren a acampar a Dofcà,
13. de Dofcà a Aluix,
14. i d’Aluix a Refidim, on el poble no trobà aigua per a beure.
15. Van partir de Refidim i acamparen al desert del Sinaí.
16. Del desert del Sinaí anaren a acampar a Quibrot-Ataavà,
17. de Quibrot-Ataavà a Hasserot,
18. d’Has-serot a Ritmà,
19. de Ritmà a RimmonPeres,
20. de Rimmon-Peres a Libnà,
21. de Libnà a Rissà,
22. de Rissà a Quehelata,
23. de Quehelata a la muntanya de Xèfer,
24. de la muntanya de Xèfer a Haradà,
25. d’Haradà a Maquehelot,
26. de Maquehelot a Tàhat,
27. de Tàhat a Tèrah,
28. de Tèrah a Mitcà,
29. de Mitcà a Haixmonà,
30. d’Haixmonà a Mosserot,
31. de Mosserot a Bené-Jaacan,
32. de Bené-Jaacan a Horaguidgad,
33. d’Horaguidgad a Jotbata,
34. de Jotbata a Abronà,
35. d’Abronà a Ession-Guèber,
36. d’Ession-Guèber al desert de Sin, és a dir, a Cadeix,
37. i de Cadeix al mont Or, a la frontera del país d’Edom.
38. Per ordre del Senyor, el sacerdot Aaron va pujar al mont Or, i allà va morir. Era el dia primer del mes cinquè, quaranta anys després que els israelites haguessin sortit d’Egipte.
39. Quan Aaron va morir al mont Or, tenia cent vint-i-tres anys.
40. Allà el rei cananeu d’Arad que habitava al Nègueb, en el país de Canaan, es va assabentar que s’acostaven els israelites.
41. Van partir del mont Or i anaren a acampar a Salmonà,
42. de Salmonà a Punon,
43. de Punon a Obot,
44. d’O-bot a Iïm d’Abarim, a la frontera de Moab,
45. d’Iïm d’Abarim a Dibon-Gad,
46. de Dibon-Gad a Almon-Diblataima,
47. d’Almon-Diblataima a la serra d’Abarim, enfront del mont Nebó,
48. de la serra d’Abarim a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó.
49. El seu campament a la riba del Jordà s’estenia des de Betaieiximot fins a Abel-Aixitim, a les planes de Moab.
50. A les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó, el Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
51. – Comunica això als israelites: “Quan passeu el Jordà per entrar al país de Canaan,
52. expulseu del davant vostre tots els seus habitants, destruïu tots els seus ídols de pedra i totes les imatges de fosa, i feu desaparèixer tots els seus recintes sagrats.
53. Preneu possessió del país i habiteu-hi, ja que per això us l’he donat.
54. Us l’heu de repartir per sorteig entre les diverses tribus, de manera que les tribus més nombroses tinguin un territori més gran i les més petites en tinguin un de més petit. La part que haurà tocat a cada tribu serà la seva. Aquesta serà l’heretat de les vostres tribus.
55. Però si no desposseïu els habitants del país, els qui hi haureu deixat seran per a vosaltres com espines clavades als ulls i com agullons als vostres flancs, i us oprimiran en aquest país on aneu a habitar.
56. Llavors jo us tractaré a vosaltres com havia decidit de tractar-los a ells.”