4. que el Senyor ha conquerit davant la comunitat d’Israel, són terres excel·lents per al bestiar, i nosaltres, que som servents teus, en tenim molt.
5. Si gaudim del teu favor, et preguem que donis en propietat aquest territori als teus servents i no ens facis passar el Jordà.
6. Moisès va respondre als de les tribus de Gad i de Rubèn:– ¿Les tribus germanes aniran a lluitar, mentre vosaltres us quedareu aquí?
7. Per què heu de desanimar els israelites de passar cap al país que el Senyor els dóna?
8. Això és el que van fer els vostres pares quan, des de Cadeix-Barnea, vaig enviar-los a reconèixer el país.
9. Van pujar fins a la vall d’Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d’entrar al país que el Senyor els donava.
10. Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar:
11. “Els homes de vint anys en amunt que han sortit d’Egipte no veuran el país que jo havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han seguit fidelment.
12. Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s’han mantingut fidels a mi, el Senyor.”
13. El Senyor, doncs, es va encendre d’indignació contra els israelites, i els féu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofès el Senyor.
14. I ara vosaltres, raça de pecadors, preneu el relleu dels vostres pares, per atiar encara més l’enuig del Senyor contra Israel.
15. Perquè, si deixeu de seguir-lo, ell allargarà l’estada d’Israel al desert, i vosaltres haureu provocat la destrucció de tot aquest poble.
16. Llavors els de les tribus de Gad i de Rubèn es van acostar a Moisès per dir-li:– Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies.
17. Però ens armarem tot seguit per anar al davant dels altres israelites, fins que els haurem fet entrar al seu lloc. Mentrestant les nostres famílies s’estaran en les poblacions fortificades, protegits contra els habitants del país.