23. Si no obréssiu així, cometríeu un pecat contra el Senyor. I sapigueu que us cauria al damunt el càstig del vostre pecat.
24. Construïu-vos, doncs, poblacions per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, però compliu la paraula donada.
25. Els de les tribus de Gad i de Rubèn respongueren a Moisès:– Nosaltres, servents teus, complirem això que ens manes, senyor nostre.
26. Les nostres criatures, les nostres dones, els ramats i tot el bestiar es quedaran aquí, en les poblacions de Galaad.
27. Però tots nosaltres, servents teus, armats per a sortir en campanya, passarem davant el Senyor i anirem a combatre, tal com dius tu, senyor nostre.
28. Llavors Moisès va donar instruccions respecte a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de llinatge de les tribus israelites.
29. Els digué:– Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat.
30. Però si no ho fessin, tindran el seu patrimoni entre vosaltres al país de Canaan.
31. Els homes de Gad i de Rubèn van respondre a Moisès:– Farem el que el Senyor ha comunicat als teus servents.
32. Nosaltres passarem armats davant el Senyor al país de Canaan i així rebrem en herència la part de territori que ens correspon.
33. Moisès va assignar a les tribus de Gad i de Rubèn i a la meitat de la tribu de Manassès, fill de Josep, el reialme de Sehon, rei dels amorreus, i el reialme d’Og, rei de Basan, amb totes les ciutats i pobles d’aquell territori.
34. Els de la tribu de Gad van reedificar les ciutats de Dibon, Atarot, Aroer,
35. Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà,
36. Betnimrà i Betaran. Van fortificar-les i feren també pletes per als ramats.