1. Moisès va comunicar als israelites totes les ordres que el Senyor li havia donat.
2. Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué:– Això és el que el Senyor ordena:
3. »Quan un home faci un vot al Senyor o es comprometi amb jurament a complir alguna cosa, no pot faltar a la seva paraula: ha de complir tot el que ha promès.
4. »Però, en el cas que una noia jove que encara depèn del seu pare hagi fet un vot al Senyor o s’hagi compromès a complir alguna cosa,
5. si el seu pare, quan se n’assabenta, no li diu res, el vot o el compromís és vàlid.
6. Ara bé, si el pare el desaprova el mateix dia que se n’assabenta, aquell vot o aquell compromís no té valor; i el Senyor no l’hi tindrà en compte, perquè el pare l’ha desaprovat.
7. »En el cas que una dona, a la lleugera, hagi fet un vot o s’hagi compromès a complir alguna cosa, però després es casa,
8. si el mateix dia que se n’assabenta el seu marit no li diu res, el seu vot o el seu compromís és vàlid.
9. Però si el seu marit, el mateix dia que se n’assabenta, el desaprova, anul·la aquell vot o aquell compromís que ella havia pres sense pensar-s’hi; i el Senyor no l’hi tindrà en compte.
10. »El vot fet per una viuda o per una repudiada i tot allò a què s’hagi compromès, és vàlid.
11. »Però en el cas que una dona hagi fet un vot o s’hagi compromès amb jurament a complir alguna cosa mentre encara era a casa del seu marit,
12. si ell se n’havia assabentat i no li havia dit res, el seu vot o el seu compromís és vàlid.
13. Però si el seu marit, el mateix dia que se n’assabenta, l’anul·la, aquell vot o aquell compromís no té valor; i el Senyor no l’hi tindrà en compte, perquè el seu marit el va anul·lar.
14. »El marit pot ratificar o anul·lar tot vot o compromís de complir una penitència que hagi fet la seva muller.