7. – Les filles de Selofhad tenen raó: dóna’ls en herència una part de territori entre els germans del seu pare, i que passi a elles l’heretat del seu pare.
8. Després digues als israelites: «Si un home mor sense deixar cap fill, passeu l’heretat a la seva filla.
9. Si no té cap filla, doneu-la als seus germans.
10. Si no té germans, doneu-la als germans del seu pare.
11. En cas que el seu pare no tingui germans, passeu la seva heretat al parent més pròxim de dins el clan, i que en prengui possessió.»Aquesta va ser la legislació decretada per als israelites, tal com el Senyor va ordenar a Moisès.
12. El Senyor va dir a Moisès:– Puja en aquesta muntanya de la serra d’Abarim i contempla el país que dono als israelites.
13. Després de contemplar-lo, moriràs i aniràs a reunir-te amb els teus, com ja s’hi ha reunit el teu germà Aaron.
14. Vosaltres vau ser rebels a les meves ordres en el desert de Sin, quan la comunitat va discutir amb mi. Llavors no vau manifestar la meva santedat als israelites fent brollar l’aigua.»Aquestes són les aigües de Meribà de Cadeix, en el desert de Sin.
15. Llavors Moisès va parlar al Senyor. Li digué:
16. – Que el Senyor, el Déu que dóna l’alè a tots els vivents, designi un home que vagi al davant de la comunitat,
17. un cap que els guiï en les seves campanyes: que la comunitat del Senyor no sigui com ovelles sense pastor.