5. Llavors Moisès va donar aquesta ordre als jutges d’Israel:– Que cadascú de vosaltres mati aquells dels seus que s’hagin sotmès al déu Baal de Peor.
6. En aquell moment un israelita va portar una madianita enmig dels seus germans, a la vista de Moisès i de tota la comunitat dels israelites que ploraven a l’entrada de la tenda del trobament.
7. En veure-ho, el sacerdot Pinhàs, fill d’Eleazar i nét d’Aaron, es va aixecar d’enmig de la comunitat, agafà una llança,
8. entrà darrere aquell israelita fins a l’alcova i allí va traspassar el ventre de tots dos, l’israelita i la dona. Llavors va cessar l’epidèmia entre els israelites.
9. El nombre de víctimes d’aquella mortaldat havia estat de vint-i-quatre mil.
10. Després el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
11. – El sacerdot Pinhàs, fill d’Eleazar i nét d’Aaron, amb el seu zel per mi ha fet que s’apaivagués la meva indignació contra els israelites; per això la meva ge-losia no els ha exterminat.
12. Comunica-li, doncs, que jo faig amb ell una aliança de pau:
13. amb aquesta aliança li concedeixo perpètuament el sacerdoci, a ell i als seus descendents, perquè s’ha encès de zel per mi, pel seu Déu, i ha expiat la culpa dels israelites.
14. L’israelita mort amb la madianita es deia Zimrí, i era fill de Salú i membre principal d’un dels llinatges de la tribu de Simeó.
15. La dona madianita morta es deia Cozbí i era filla de Sur, cap de família d’un llinatge de Madian.