2. Balaam, alçant la vista, veié Israel acampat per tribus. L’esperit de Déu s’apoderà d’ell,
3. i va pronunciar el seu vaticini:«Oracle de Balaam, fill de Beor,oracle de l’homede mirada penetrant.
4. Oracle del qui escoltaels presagis de Déu,del qui veu allò que li fa veureel Totpoderós,quan cau en èxtasii els ulls se li obren.
5. Que en són, de belles, Jacob,les teves tendes!Els teus pavellons, Israel,que bonics que són!
6. Els veig estesos com rierols,com hortes a les vores d’un riu,com àloes que el Senyor ha plantat,com cedres a la vora de l’aigua.
7. L’aigua sobreïx dels seus poals,rega els seus sembratsen abundància.El seu rei sobrepassa el rei Agag,serà eminent el seu reialme.
8. Déu, que l’ha fet sortir d’Egipte,li dóna la força d’un búfal.Devorarà nacions enemigues,els trencarà els ossos,els trinxarà les fletxes.
9. S’ajup, s’ajeu com un lleó,com una fera. I qui el farà aixecar?El qui et beneeixi, Israel, serà beneït,serà maleït el qui et maleeixi.»
10. Balac es rosegava els punys. Enfurismat contra Balaam, va dir:– T’havia cridat per maleir els meus enemics, i és la tercera vegada que els beneeixes!
11. Ja te’n pots tornar al teu país. T’havia dit que t’ompliria de riqueses, però ara el Senyor et deixa sense res.
12. Balaam li respongué:– Ja ho vaig dir als ambaixadors que em vas enviar:
13. “Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar de les ordres del Senyor i fer, pel meu compte, res de bo o de dolent. Jo diré el que el Senyor em farà dir.”