1. Balaam, veient que el Senyor s’havia complagut a beneir Israel, no va anar com les altres vegades a esperar cap presagi, sinó que es va girar cap a l’estepa.
2. Balaam, alçant la vista, veié Israel acampat per tribus. L’esperit de Déu s’apoderà d’ell,
3. i va pronunciar el seu vaticini:«Oracle de Balaam, fill de Beor,oracle de l’homede mirada penetrant.
4. Oracle del qui escoltaels presagis de Déu,del qui veu allò que li fa veureel Totpoderós,quan cau en èxtasii els ulls se li obren.
5. Que en són, de belles, Jacob,les teves tendes!Els teus pavellons, Israel,que bonics que són!
6. Els veig estesos com rierols,com hortes a les vores d’un riu,com àloes que el Senyor ha plantat,com cedres a la vora de l’aigua.
7. L’aigua sobreïx dels seus poals,rega els seus sembratsen abundància.El seu rei sobrepassa el rei Agag,serà eminent el seu reialme.
8. Déu, que l’ha fet sortir d’Egipte,li dóna la força d’un búfal.Devorarà nacions enemigues,els trencarà els ossos,els trinxarà les fletxes.