9. Des del cim rocós jo els veig,els miro de dalt els tossals.Vet aquí un poble que habita a part,no és comptat entre les altres nacions.
10. Qui pot mesurar la pols de Jacob?Qui pot comptarles multituds d’Israel?Que jo tingui la mort d’aquests justos,que sigui com la d’ells la meva fi!»
11. Balac va replicar:– Però què m’has fet, Balaam? T’he fet venir per maleir els meus enemics, i tu, en canvi, els beneeixes.
12. Balaam va respondre:– ¿No m’haig d’atendre a les paraules que el Senyor em posa als llavis?
13. Però Balac va insistir:– Vine amb mi en un altre indret des d’on veuràs millor aquest poble. Des d’aquí no el veies tot; veies tan sols un dels extrems del campament. Maleeix-me’l, doncs, des d’allà.
14. Balac el va dur al cim del mont Pisgà, on els sentinelles tenen un lloc d’observació. Allà va construir set altars i oferí un toro i un moltó a cada altar.
15. Després Balaam va dir a Balac:– Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig a esperar més enllà.
16. El Senyor anà a trobar Balaam, va posar-li als llavis unes paraules, i li digué:– Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.
17. Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, acompanyat dels dignataris de Moab. Balac li va preguntar:– Què ha dit el Senyor?
18. Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini:«Alça’t, Balac, i escolta;estigues atent al que jo dic,fill de Sipor.
19. Déu no és cap home, no pot mentir;no es pot desdircom es desdiu un humà.El que ell ha dit,¿podria deixar de fer-ho?¿Podria deixar de complirel que ell ha promès?