7. Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini:«Balac em crida del país dels arameus,de les serres d’orientem crida el rei de Moab:“Vine, em diu, maleeix-me Jacob!Vine, em diu, amenaça’m Israel!”
8. ¿Puc maleir el qui Déu no maleeix,puc amenaçarel qui el Senyor no amenaça?
9. Des del cim rocós jo els veig,els miro de dalt els tossals.Vet aquí un poble que habita a part,no és comptat entre les altres nacions.
10. Qui pot mesurar la pols de Jacob?Qui pot comptarles multituds d’Israel?Que jo tingui la mort d’aquests justos,que sigui com la d’ells la meva fi!»
11. Balac va replicar:– Però què m’has fet, Balaam? T’he fet venir per maleir els meus enemics, i tu, en canvi, els beneeixes.
12. Balaam va respondre:– ¿No m’haig d’atendre a les paraules que el Senyor em posa als llavis?
13. Però Balac va insistir:– Vine amb mi en un altre indret des d’on veuràs millor aquest poble. Des d’aquí no el veies tot; veies tan sols un dels extrems del campament. Maleeix-me’l, doncs, des d’allà.