16. El Senyor anà a trobar Balaam, va posar-li als llavis unes paraules, i li digué:– Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.
17. Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, acompanyat dels dignataris de Moab. Balac li va preguntar:– Què ha dit el Senyor?
18. Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini:«Alça’t, Balac, i escolta;estigues atent al que jo dic,fill de Sipor.
19. Déu no és cap home, no pot mentir;no es pot desdircom es desdiu un humà.El que ell ha dit,¿podria deixar de fer-ho?¿Podria deixar de complirel que ell ha promès?
20. Jo he rebut la missió de beneir;Déu ha beneït,i jo no puc pas contradir-lo.
21. Ell no veu culpa en el poble de Jacob,no veu maldat en els fills d’Israel.El Senyor, el seu Déu, és amb ells,i ells l’aclamen com a rei.
22. Déu, que els ha fet sortir d’Egipte,els dóna la força d’un búfal.
23. No valen presagis contra Jacob,contra Israel no valen maleficis;al seu temps havien de dir a Jacob,de contar a Jacob què fa Déua favor d’ell.
24. Aquest pobles’ha aixecat com una fera,s’ha plantat com un lleó.No s’ajaurà fins que devori la presai begui la sang de les víctimes.»
25. Llavors Balac va escridassar Balaam:– Si no maleeixes aquest poble, almenys no el beneeixis!
26. Balaam li respongué:– ¿No et vaig dir que compliria en tot les ordres del Senyor?