11. Balac va replicar:– Però què m’has fet, Balaam? T’he fet venir per maleir els meus enemics, i tu, en canvi, els beneeixes.
12. Balaam va respondre:– ¿No m’haig d’atendre a les paraules que el Senyor em posa als llavis?
13. Però Balac va insistir:– Vine amb mi en un altre indret des d’on veuràs millor aquest poble. Des d’aquí no el veies tot; veies tan sols un dels extrems del campament. Maleeix-me’l, doncs, des d’allà.
14. Balac el va dur al cim del mont Pisgà, on els sentinelles tenen un lloc d’observació. Allà va construir set altars i oferí un toro i un moltó a cada altar.
15. Després Balaam va dir a Balac:– Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig a esperar més enllà.
16. El Senyor anà a trobar Balaam, va posar-li als llavis unes paraules, i li digué:– Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.
17. Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, acompanyat dels dignataris de Moab. Balac li va preguntar:– Què ha dit el Senyor?
18. Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini:«Alça’t, Balac, i escolta;estigues atent al que jo dic,fill de Sipor.
19. Déu no és cap home, no pot mentir;no es pot desdircom es desdiu un humà.El que ell ha dit,¿podria deixar de fer-ho?¿Podria deixar de complirel que ell ha promès?
20. Jo he rebut la missió de beneir;Déu ha beneït,i jo no puc pas contradir-lo.
21. Ell no veu culpa en el poble de Jacob,no veu maldat en els fills d’Israel.El Senyor, el seu Déu, és amb ells,i ells l’aclamen com a rei.
22. Déu, que els ha fet sortir d’Egipte,els dóna la força d’un búfal.
23. No valen presagis contra Jacob,contra Israel no valen maleficis;al seu temps havien de dir a Jacob,de contar a Jacob què fa Déua favor d’ell.
24. Aquest pobles’ha aixecat com una fera,s’ha plantat com un lleó.No s’ajaurà fins que devori la presai begui la sang de les víctimes.»