1. Balaam va dir a Balac:– Fes-me construir aquí set altars i que em preparin set toros i set moltons.
2. Balac va fer el que Balaam li havia dit, i tots dos van oferir un toro i un moltó a cada altar.
3. Després Balaam va dir a Balac:– Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig més enllà a esperar si el Senyor ve a trobar-me. Jo et faré saber tot el que ell em reveli.Balaam es va retirar tot sol.
4. Quan Déu anà a trobar Balaam, Balaam li digué:– He fet erigir set altars i he ofert un toro i un moltó a cada altar.
5. Llavors el Senyor va posar als llavis de Balaam les paraules que havia de pronunciar, i li digué:– Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.
6. Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, amb tots els dignataris de Moab.
7. Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini:«Balac em crida del país dels arameus,de les serres d’orientem crida el rei de Moab:“Vine, em diu, maleeix-me Jacob!Vine, em diu, amenaça’m Israel!”
8. ¿Puc maleir el qui Déu no maleeix,puc amenaçarel qui el Senyor no amenaça?
9. Des del cim rocós jo els veig,els miro de dalt els tossals.Vet aquí un poble que habita a part,no és comptat entre les altres nacions.
10. Qui pot mesurar la pols de Jacob?Qui pot comptarles multituds d’Israel?Que jo tingui la mort d’aquests justos,que sigui com la d’ells la meva fi!»