14. Els dignataris de Moab van emprendre el camí de retorn. Arribats al palau de Balac, li ho van comunicar:– Balaam s’ha negat a venir amb nosaltres.
15. Però Balac va enviar a Balaam un altre grup de dignataris, més nombrós i més important que el primer.
16. Arribats on era Balaam, li van dir:– Això et suplica Balac, fill de Sipor: “No refusis de venir a casa meva.
17. Jo t’ompliré de riqueses i faré tot el que em diguis. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble.”
18. Però Balaam va respondre als enviats de Balac:– Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar, ni poc ni molt, de les ordres del Senyor, el meu Déu.
19. Amb tot, us prego que us quedeu aquesta nit aquí, fins que sàpiga què més em vol dir el Senyor.
20. A la nit, Déu es va acostar a Balaam i li digué:– Ja que aquests homes han vingut a cercar-te, vés amb ells. Però no facis res més que el que jo et digui.
21. L’endemà al matí, Balaam es va llevar, ensellà la somera i se n’anà amb els dignataris de Moab.
22. Però la partença de Balaam va provocar la indignació de Déu. Mentre Balaam avançava muntat a la somera, acompanyat de dos dels seus criats, l’àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per acusar-lo.
23. Quan la somera va veure l’àngel del Senyor plantat al mig del camí amb l’espasa desembeinada a la mà, sortí fora de la ruta i es ficà per dintre els camps. Balaam li pegava, per fer-la tornar al camí.
24. Llavors l’àngel del Senyor es va situar en un caminet que passava entre les vinyes i que tenia una tanca a cada costat.
25. Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, es va arrecerar al mur de tanca; però com que aixafava el peu de Balaam contra el mur, Balaam li va tornar a pegar.