23. Però Sehon no volgué deixar-los passar. Va reunir tot el seu exèrcit i marxà cap al desert per sortir-los al pas. Arribat a Jahas, va entrar en combat contra els israelites.
24. Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l’Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada.
25. Israel va prendre totes aquelles ciutats amorrees i s’hi va establir, junt amb Heixbon i tots els pobles de la rodalia.
26. Heixbon era la capital de Sehon, rei dels amorreus, que havia fet la guerra contra el primer rei de Moab i li havia pres tot el seu país fins a l’Arnon.
27. Per això diuen els poetes:«Veniu a Heixbon: que sigui edificadai restaurada la ciutat de Sehon!
28. D’Heixbon ha sortit un foc,una flama, de la ciutat de Sehon,que ha devorat Ar de Moabi els senyors de les carenes de l’Arnon.
29. Ai de tu, Moab!Esteu perduts,adoradors de Quemoix!Ell va fer que fugissin els teus fills,que les teves filles caiguessin captivesen poder de Sehon, rei amorreu.
30. Però, quan hem disparat contra ells,Heixbon ha sucumbit fins a Dibon;hem devastat fins a Nófah,s’ha estès el foc fins a Medebà.»
31. Israel es va establir en el país dels amorreus.
32. Després Moisès envià un escamot a fer un reconeixement a Jazer; van ocupar la ciutat i els pobles de la rodalia, i en foren expulsats els amorreus que hi vivien.
33. Acabat van emprendre el camí que pujava a Basan. Però Og, el rei d’aquest territori, els sortí al pas amb tot el seu exèrcit i va atacar-los a Edreí.
34. Llavors el Senyor digué a Moisès:– No li tinguis por, perquè jo el faré caure a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu país. Tracta’l igual que a Sehon, el rei dels amorreus que regnava a Heixbon.
35. Els israelites van derrotar Og, amb els seus fills i tot el seu exèrcit, fins a no deixar cap supervivent. I van ocupar el seu territori.