15. Els nostres pares van baixar a Egipte, i allà hem viscut molts anys. Però els egipcis ens maltractaven, tal com ja havien fet amb els nostres pares.
16. Nosaltres vam clamar al Senyor i ell va escoltar el nostre clam, i envià un àngel que ens va fer sortir d’Egipte. Ara som a Cadeix, població tocant al teu territori.
17. Et demanem, doncs, que ens deixis passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra, fins que haurem travessat el teu territori.
18. Però els d’Edom van respondre:– No passareu pel nostre país. Si ho feu, us barrarem el pas espasa en mà.
19. Els israelites van insistir:– Anirem pel camí fressat i, en cas que nosaltres o el nostre bestiar beguem de la vostra aigua, us la pagarem. Us demanem tan sols que ens deixeu passar.
20. Els d’Edom van respondre:– No passareu!I els van barrar el pas amb un gran exèrcit ben armat.
21. Com que Edom es negava a deixar passar els israelites pel seu territori, aquests van prendre una altra direcció.
22. Tota la comunitat dels israelites va partir de Cadeix i arribà al mont Or.
23. Allà, tocant a la frontera del país d’Edom, el Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
24. – Aaron morirà i es reunirà amb els seus, ja que no ha d’entrar al país que dono als israelites, perquè a les aigües de Meribà vau ser rebels a les meves ordres.
25. Tu, Moisès, pren Aaron i el seu fill Eleazar i puja amb ells al mont Or;