21. »Als levites els dono en possessió tots els delmes que els israelites han de pagar, com a salari pel servei que presten a la tenda del trobament.
22. Així els altres israelites no s’hauran d’acostar a la tenda del trobament i evitaran un pecat que els costaria la vida.
23. El servei de la tenda del trobament anirà a càrrec tan sols dels levites, i ells seran responsables de les faltes que hi cometin. És una llei perpètua per als vostres descendents. Els levites no tindran cap heretat entre les altres tribus,
24. perquè els dono com a heretat els delmes que els israelites reserven per al Senyor. Per això els he dit que no rebran cap heretat entre les altres tribus.
25. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
26. – Comunica això als levites: “Quan haureu rebut dels israelites els delmes que jo us dono com a heretat, oferiu-ne la desena part al Senyor.
27. Aquesta ofrena serà com si haguéssiu reservat per al Senyor el delme del blat i del vi novell.
28. Així també vosaltres reservareu de tots els delmes que haureu rebut dels israelites una ofrena per al Senyor. Aquesta ofrena que reserveu per al Senyor, doneu-la al sacerdot Aaron.
29. Dels dons que haureu rebut, reserveu-ne la part millor com a ofrena consagrada al Senyor.”
30. »Digues-los també: “Quan haureu separat la part millor dels delmes, serà com si vosaltres, els levites, haguéssiu pagat els delmes del gra i del vi.
31. Podreu menjar-ne la resta en qualsevol lloc amb les vostres famílies, perquè és el vostre salari pel servei que presteu a la tenda del trobament.
32. Si heu reservat la millor part per al Senyor, no sereu culpables de profanar les ofrenes sagrades dels israelites, i no morireu.”