5. Això recordava als israelites que només el qui és descendent d’Aaron pot acostar-se a l’altar a cremar encens al Senyor. Si algun altre s’hi acostés, acabaria com Corè i els seus partidaris, tal com el Senyor li havia advertit per mitjà de Moisès.
6. L’endemà, tota la comunitat dels israelites va murmurar contra Moisès i Aaron, dient-los:– Esteu matant el poble del Senyor!
7. La comunitat començava a amotinar-se contra Moisès i Aaron, quan aquests es van girar cap a la tenda del trobament. En aquell moment, el núvol la va cobrir i aparegué la presència gloriosa del Senyor;
8. Moisès i Aaron van anar llavors davant la tenda del trobament.
9. El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
10. – Aparteu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra.
11. Després Moisès va dir a Aaron:– Pren l’encenser, posa-hi brases de l’altar, tira-hi encens i vés de pressa cap a la comunitat, i fes el ritu d’expiació a favor d’ells. El Senyor s’ha indignat, i el flagell ja comença.
12. Aaron va prendre l’encenser, tal com Moisès havia ordenat, i corregué cap a la comunitat. El flagell ja començava a estendre’s entre el poble. Aaron va posar encens a l’encenser i va fer el ritu d’expiació pel poble.
13. Es va posar entre els qui ja havien mort i els qui encara quedaven amb vida, i va cessar la mortaldat.