14. El nombre dels qui van morir d’aquest flagell fou de catorze mil set-cents, sense comptar els morts per la rebel·lió de Corè.
15. Quan s’hagué aturat la mortaldat, Aaron va tornar a l’entrada de la tenda del trobament i es reuní amb Moisès.
16. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
17. – Ordena als israelites que els caps de cada tribu et portin cada un una vara. En total seran dotze vares. Escriu el nom de cada un d’ells a la seva vara.
18. A la vara de Leví, escriu-hi el nom d’Aaron. Hi haurà una sola vara per cada cap de tribu.
19. Posa-les a la tenda del trobament, davant el document de l’aliança, allí on jo em manifesto a vosaltres.
20. La vara de l’home que jo hagi escollit florirà. Així faré cessar les murmuracions dels israelites contra vosaltres.
21. Moisès va transmetre aquesta ordre als israelites. Llavors els caps de les tribus li portaren cada un una vara, és a dir, dotze vares en total, incloent-hi la d’Aaron.
22. Moisès va col·locar les vares davant el Senyor, a la tenda de l’aliança del Senyor.
23. Quan l’endemà Moisès va entrar-hi, la vara d’Aaron, de la tribu de Leví, havia brotat i florit, i les flors havien produït ametlles madures.
24. Moisès va retirar les vares de davant el Senyor per mostrar-les a tots els israelites. Ells les van veure i cada un prengué la seva.
25. Després el Senyor digué a Moisès:– Torna a posar la vara d’Aaron davant el document de l’aliança, perquè es conservi com un signe per als rebels. Així faràs cessar les seves murmuracions contra mi i no moriran.
26. Moisès va complir exactament tot el que el Senyor li havia ordenat.
27. Els israelites van dir a Moisès:– Mira com ens morim! Estem perduts, tots estem perduts!
28. Tothom qui s’acosta al tabernacle del Senyor, mor. ¿És que hem de morir tots?