3. si presenteu al Senyor una ofrena, escolliu-la dels vostres ramats de vaques, ovelles o cabres. És una ofrena que el foc consumeix, una ofrena d’olor agradable al Senyor, tant si és un holocaust com si és un sacrifici de comunió voluntari, en compliment d’un vot o amb motiu de les vostres festes assenyalades.
4. El qui presenti la seva ofrena al Senyor, ha d’acompanyar la víctima amb tres quilos de flor de farina pastada amb un litre d’oli,
5. i amb una libació d’un litre de vi.
6. »Si l’animal ofert és un moltó, hi afegirà una ofrena de sis quilos de flor de farina pastada amb un litre i mig d’oli,
7. i una libació d’un litre i mig de vi, com a ofrena d’olor agradable al Senyor.
8. »Si l’animal ofert en holocaust o en sacrifici de comunió és del ramat de vaques, per complir un vot o donar gràcies al Senyor,
9. afegirà una ofrena de nou quilos de flor de farina pastada amb dos litres d’oli
10. i una libació de dos litres de vi, com a ofrena d’olor agradable al Senyor.
11. »Això és el que s’ha de fer per cada toro, cada moltó, cada anyell o cabrit oferts en sacrifici.
12. Segons el nombre d’animals que oferiu, hi afegireu l’ofrena que correspon a cada un.
13. Tot nadiu israelita complirà aquestes prescripcions quan ofereixi una ofrena que el foc consumeix en olor agradable al Senyor.
14. Si un estranger que resideix temporalment entre vosaltres o que pertany a una família establerta des de fa algunes generacions volia oferir un sacrifici que el foc consumeix en olor agradable al Senyor, ha de seguir les mateixes prescripcions.
15. Per a vosaltres, com a comunitat, i per als immigrants, la prescripció és la mateixa. És una prescripció que heu d’observar perpètuament de generació en generació. Davant el Senyor, l’estranger ha de seguir-la igual que vosaltres.
16. Observareu la mateixa llei i el mateix ritual, tant vosaltres com l’immigrant que resideix enmig vostre.”
17. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: