17. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18. – Comunica això als israelites: “Quan entrareu al país on jo us porto
19. i menjareu el pa d’aquella terra, reserveu-ne una part per al Senyor.
20. De les primícies de la fornada, reserveu-ne una coca per al Senyor, igual com reserveu una part de les primeres espigues.
21. De generació en generació reservareu per al Senyor una ofrena de les primícies de la fornada.
22. »Potser, sense adonar-vos-en, haureu deixat de complir algun d’aquests manaments que el Senyor ha donat a Moisès,
23. és a dir, alguna de les prescripcions que el Senyor us ha manat per boca de Moisès perquè les complíssiu vosaltres i els vostres descendents des del dia que van ser promulgades.
24. Si aquesta falta involuntària ha estat comesa per tota la comunitat, la comunitat ha d’oferir en holocaust un vedell ja fet, com a ofrena d’olor agradable al Senyor; l’acompanyarà amb l’ofrena corresponent de farina i de vi, tal com està establert. Oferirà també un boc en sacrifici pel pecat.
25. El sacerdot farà el ritu d’expiació per tota la comunitat d’Israel, i la falta els serà perdonada. Els ha passat inadvertida, i per això la comunitat ha presentat la seva ofrena, que el foc consumeix en honor del Senyor, i el sacrifici per la falta comesa involuntàriament.
26. Tota la comunitat d’Israel serà perdonada, i també els immigrants que visquin entre ells, perquè la falta comesa involuntàriament era de tot el poble.
27. »Si és una sola persona la qui, sense adonar-se’n, ha comès una falta, ha d’oferir una cabra d’un any en sacrifici pel pecat.
28. El sacerdot farà el ritu d’expiació davant el Senyor per la persona que ha comès una falta involuntària, i la falta li serà perdonada.
29. Tant per al nadiu israelita com per a l’estranger que resideix entre vosaltres, la llei per la falta comesa involuntàriament serà la mateixa.
30. »Però el qui deliberadament cometi una falta, sigui nadiu o estranger, ultratja el Senyor. Aquesta persona serà exclosa del seu poble.
31. Ha menyspreat la paraula del Senyor, ha violat el seu manament. La culpa és seva i per això en serà exclòs.”
32. Quan els israelites eren al desert, van sorprendre un home que recollia llenya en dissabte.
33. Els qui el van trobar recollint llenya, el dugueren davant de Moisès, Aaron i tota la comunitat.
34. El van retenir sota vigilància fins que s’aclarís què se n’havia de fer.
35. El Senyor digué a Moisès:– Aquest home ha de ser condemnat a mort. Que tota la comunitat l’apedregui fora del campament.
36. Llavors tota la comunitat el va fer sortir del campament i l’apedregaren fins que va morir, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.
37. El Senyor digué a Moisès: