10. i una libació de dos litres de vi, com a ofrena d’olor agradable al Senyor.
11. »Això és el que s’ha de fer per cada toro, cada moltó, cada anyell o cabrit oferts en sacrifici.
12. Segons el nombre d’animals que oferiu, hi afegireu l’ofrena que correspon a cada un.
13. Tot nadiu israelita complirà aquestes prescripcions quan ofereixi una ofrena que el foc consumeix en olor agradable al Senyor.
14. Si un estranger que resideix temporalment entre vosaltres o que pertany a una família establerta des de fa algunes generacions volia oferir un sacrifici que el foc consumeix en olor agradable al Senyor, ha de seguir les mateixes prescripcions.
15. Per a vosaltres, com a comunitat, i per als immigrants, la prescripció és la mateixa. És una prescripció que heu d’observar perpètuament de generació en generació. Davant el Senyor, l’estranger ha de seguir-la igual que vosaltres.
16. Observareu la mateixa llei i el mateix ritual, tant vosaltres com l’immigrant que resideix enmig vostre.”
17. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: