6. Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, dos dels qui havien explorat el país, s’esquinçaren els vestits
7. i digueren als israelites:– El país que hem recorregut i explorat és molt i molt fèrtil.
8. Si el Senyor es complau en nosaltres, ens durà en aquest país que regalima llet i mel i ens el donarà.
9. Però no us rebel·leu contra el Senyor, ni tingueu por de la gent d’aquest país: ens els menjarem d’una mossada! Ells ja no tenen qui els protegeixi, mentre que el Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells!
10. Però tota la comunitat parlava d’apedregar-los, quan la presència gloriosa del Senyor va aparèixer a la tenda del trobament davant tots els israelites.
11. El Senyor va dir a Moisès:– Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells?
12. Els faré morir de pesta i els privaré de l’heretat. I de tu faré un poble més gran i més nombrós que no pas ells.
13. Moisès va replicar al Senyor:– Els egipcis saben que tu, amb el teu poder, has fet sortir aquest poble del seu país,
14. i ho han dit als habitants d’aquesta terra. Tots han sentit a dir que tu, Senyor, acompanyes aquest poble i t’hi mostres cara a cara; que el teu núvol reposa damunt d’ells, que de dia camines davant d’ells en una columna de núvol i de nit en una columna de foc.
15. Si ara fas morir d’un cop tot aquest poble, les nacions que en sentiran parlar diran:
16. “El Senyor no era capaç de fer entrar aquest poble al país que havia promès; per això els ha fet morir al desert.”