35. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. Juro que tractaré així tota aquesta comunitat perversa que s’ha conjurat contra mi. Tots moriran en aquest desert. És aquí que moriran.”
36. Pel que fa als homes que Moisès havia enviat a explorar el país i que, de tornada, havien mogut tota la comunitat a murmurar contra ell, fent córrer rumors desfavorables sobre aquella terra,
37. van morir de sobte davant el Senyor, per la dolenteria d’haver escampat aquells rumors.
38. Dels homes que havien explorat el país, van sobreviure tan sols Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè.
39. Quan Moisès hagué dit això a tots els israelites, el poble es va afligir molt.
40. Van llevar-se de bon matí i es dirigiren cap als cims d’aquell país munta-nyós, dient:– Hem pecat. Estem disposats a pujar cap al lloc que el Senyor ens ha promès.
41. Però Moisès va replicar:– Per què transgrediu l’ordre del Senyor? No en sortireu.
42. El Senyor no és amb vosaltres. No hi aneu, i així no sereu vençuts pels vostres enemics.
43. Allà us esperen els amalequites i els cananeus: les seves espases us mataran. Heu abandonat el Senyor, i per això ell no és amb vosaltres.
44. Però ells s’obstinaren a dirigir-se cap als cims d’aquell país muntanyós, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor i Moisès no es movien del campament.
45. Els amalequites i els cananeus que habitaven a la Muntanya van baixar, els derrotaren i van dispersar-los fins a Hormà.