17. Ara, doncs, et suplico, Senyor, que despleguis el teu gran poder. Tu has dit:
18. “Jo sóc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació.”
19. Ja que el teu amor és tan gran, et prego que perdonis les culpes d’aquest poble, tal com has fet des d’Egipte fins aquí.
20. El Senyor respongué:– El perdono, tal com m’has demanat.
21. Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra,
22. declaro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada,
23. no veurà el país que vaig prometre als seus pares. Ningú dels qui m’han menyspreat no el veurà.
24. Però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m’ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió.
25. Entretant, els amalequites i els cananeus continuaran habitant les valls d’aquesta regió. Demà poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig.
26. El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
27. – Fins quan aquesta comunitat perversa anirà murmurant contra mi? He sentit les murmuracions dels israelites en contra meu.
28. Doncs bé, tu digues-los: “Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc, que us tractaré tal com he sentit que dèieu.