15. Si ara fas morir d’un cop tot aquest poble, les nacions que en sentiran parlar diran:
16. “El Senyor no era capaç de fer entrar aquest poble al país que havia promès; per això els ha fet morir al desert.”
17. Ara, doncs, et suplico, Senyor, que despleguis el teu gran poder. Tu has dit:
18. “Jo sóc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació.”
19. Ja que el teu amor és tan gran, et prego que perdonis les culpes d’aquest poble, tal com has fet des d’Egipte fins aquí.
20. El Senyor respongué:– El perdono, tal com m’has demanat.
21. Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra,
22. declaro que ningú dels qui, després de contemplar la meva presència gloriosa i els prodigis que he fet a Egipte i al desert, ara em posen a prova, desobeint-me per desena vegada,
23. no veurà el país que vaig prometre als seus pares. Ningú dels qui m’han menyspreat no el veurà.