11. El Senyor va dir a Moisès:– Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells?
12. Els faré morir de pesta i els privaré de l’heretat. I de tu faré un poble més gran i més nombrós que no pas ells.
13. Moisès va replicar al Senyor:– Els egipcis saben que tu, amb el teu poder, has fet sortir aquest poble del seu país,
14. i ho han dit als habitants d’aquesta terra. Tots han sentit a dir que tu, Senyor, acompanyes aquest poble i t’hi mostres cara a cara; que el teu núvol reposa damunt d’ells, que de dia camines davant d’ells en una columna de núvol i de nit en una columna de foc.
15. Si ara fas morir d’un cop tot aquest poble, les nacions que en sentiran parlar diran:
16. “El Senyor no era capaç de fer entrar aquest poble al país que havia promès; per això els ha fet morir al desert.”
17. Ara, doncs, et suplico, Senyor, que despleguis el teu gran poder. Tu has dit:
18. “Jo sóc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació.”
19. Ja que el teu amor és tan gran, et prego que perdonis les culpes d’aquest poble, tal com has fet des d’Egipte fins aquí.
20. El Senyor respongué:– El perdono, tal com m’has demanat.
21. Però, tan cert com jo visc i com la meva presència gloriosa omple tota la terra,