1. Llavors tota la comunitat es posà a cridar i va passar tota la nit planyent-se.
2. Tots els israelites murmuraven contra Moisès i Aaron. La comunitat sencera els deia:– Tant de bo que haguéssim mort a Egipte o que ara moríssim en aquest desert!
3. Per què el Senyor ens porta en aquest país? ¿Per fer-nos morir a la guerra i perquè les nostres dones i els nostres infants siguin capturats? Valdria més tornar-nos-en a Egipte!
4. I es deien els uns als altres:– Elegim-nos un cap i tornem a Egipte!
5. Llavors Moisès i Aaron es van prosternar amb el front a terra, en presència de tota la comunitat reunida.
6. Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, dos dels qui havien explorat el país, s’esquinçaren els vestits
7. i digueren als israelites:– El país que hem recorregut i explorat és molt i molt fèrtil.
8. Si el Senyor es complau en nosaltres, ens durà en aquest país que regalima llet i mel i ens el donarà.
9. Però no us rebel·leu contra el Senyor, ni tingueu por de la gent d’aquest país: ens els menjarem d’una mossada! Ells ja no tenen qui els protegeixi, mentre que el Senyor és amb nosaltres. No tingueu por d’ells!
10. Però tota la comunitat parlava d’apedregar-los, quan la presència gloriosa del Senyor va aparèixer a la tenda del trobament davant tots els israelites.
11. El Senyor va dir a Moisès:– Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells?
12. Els faré morir de pesta i els privaré de l’heretat. I de tu faré un poble més gran i més nombrós que no pas ells.