20. si el país és fèrtil o pobre, si hi ha boscos o no. Sigueu prou ferms per a dur-nos fruits del país!Era el temps dels primers raïms.
21. Els homes, partint del desert de Sin, van explorar el país fins a Rehob, a Lebó-Hamat.
22. Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d’Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d’Egipte.
23. Arribats a la vall d’Eixcol, van tallar una sarment amb un raïm tan gros que l’hagueren de portar entre dos en una barra. Duien també magranes i figues.
24. D’aquell lloc en diuen la vall d’Eixcol (que vol dir «del raïm»), pel raïm que els israelites hi van tallar.
25. Al cap de quaranta dies d’explorar el país, van tornar
26. a Cadeix, al desert de Paran, i es presentaren a Moisès, a Aaron i a tota la comunitat dels israelites. Els exploradors els van informar i van mostrar-los els fruits del país.
27. I contaren a Moisès el que havien vist:– Vam arribar al país on ens havies enviat i, realment, és un país que regalima llet i mel. Aquí teniu els seus fruits.
28. Ara bé, la gent que l’habita és robusta i les ciutats són fortificades i molt grans. A més, hi hem vist descendents de la raça gegant dels anaquites.
29. Els amalequites habiten la regió del Nègueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus viuen a la Muntanya i els cananeus a la costa i a la regió del Jordà.
30. Caleb va fer callar el poble que s’oposava a Moisès i digué:– Pugem en aquest país i apoderem-nos-en! Segur que els vencerem!
31. Però els homes que havien anat amb ell replicaven:– No podem pujar contra aquest poble: és més fort que nosaltres.
32. I començaren a fer córrer entre els israelites rumors desfavorables sobre la terra que havien explorat. Els deien:– El país que hem recorregut per explorar-lo és un país que devora els seus propis habitants. Tota la gent que hi hem vist és de gran estatura;