26. Entre els ancians inscrits, n’hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L’un es deia Eldad i l’altre Medad. Però l’esperit també va reposar damunt d’ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes.
27. Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès:– Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes.
28. Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar:– Senyor meu, Moisès, no ho permetis!
29. Moisès li respongué:– Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!
30. Després Moisès i els ancians d’Israel es van retirar al campament.
31. Llavors el Senyor va aixecar un vent de la mar, que portà guatlles i les va fer caure sobre el campament i per tot el seu voltant en una extensió d’una jornada de camí i en un gruix d’un metre.
32. El poble va passar arreplegant guatlles tot aquell dia, tota la nit i tot l’endemà. El qui menys, n’arreplegà deu sacs; després les estengueren a assecar entorn del campament.
33. Encara tenien la carn entre les dents, sense haver començat a mastegar-la, que el Senyor va mostrar la seva indignació contra el poble i el colpí amb una gran mortaldat.
34. Per això van donar a aquell lloc el nom de Quibrot-Ataavà (que vol dir «sepulcres del desig»), perquè allí van enterrar els qui havien desitjat més menjar.
35. Des d’allí els israelites es van posar en camí cap a Hasserot i s’hi van quedar.