23. El Senyor contestà a Moisès:– ¿Tu creus que la mà del Senyor és incapaç de fer-ho? Aviat veuràs si es compleix o no la meva paraula.
24. Moisès sortí a comunicar al poble el que el Senyor li havia dit. Després va reunir setanta homes d’entre els ancians del poble entorn de la tenda.
25. El Senyor va baixar enmig d’un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l’esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l’esperit va reposar damunt d’ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.
26. Entre els ancians inscrits, n’hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L’un es deia Eldad i l’altre Medad. Però l’esperit també va reposar damunt d’ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes.
27. Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès:– Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes.
28. Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar:– Senyor meu, Moisès, no ho permetis!
29. Moisès li respongué:– Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!