26. Els acompanyaven els de la tribu d’Aser, a les ordres de Paguiel, fill d’Ocran,
27. i els de la tribu de Neftalí, a les ordres d’Ahirà, fill d’Enan.
28. Aquest era l’ordre de marxa dels contingents israelites, distribuïts per batallons, quan es posaven en camí.
29. Moisès va dir a Hobab, fill del seu sogre Reuel, el madianita:– Nosaltres anem cap al lloc que el Senyor ha dit que ens donaria. Vine amb nosaltres, que et farem participar del benestar que el Senyor ha promès a Israel.
30. Hobab li va respondre:– No vindré pas. M’estimo més tornar-me’n al meu país amb els meus familiars.
31. Moisès va replicar:– Et prego que no ens deixis. Tu coneixes els indrets del desert on podem acampar: fes-nos de guia.
32. Si véns amb nosaltres participaràs del benestar que el Senyor ens concedirà.
33. Els israelites van partir, doncs, de la muntanya del Senyor i feren tres dies de camí. Durant aquelles jornades, l’arca de l’aliança del Senyor els anava al davant per buscar-los un indret on reposar.
34. I, tan bon punt aixecaven el campament, el núvol del Senyor planava damunt d’ells durant el dia.
35. Quan l’arca es posava en camí, Moisès deia:«Aixeca’t, Senyor!Que els teus enemics es dispersin,i fugin del teu davantels qui t’odien.»
36. Quan l’arca es deturava, deia:«Queda’t, Senyor!Són innombrablesles unitats d’Israel.»