11. També els levites miraven de calmar la gent. Deien:– No ploreu més, que avui és un dia sant. No estigueu tristos!
12. Llavors tot el poble se n’anà a menjar i beure, i van compartir-ho tot. I van celebrar una gran festa, ja que havien entès el sentit de les paraules amb què havien estat instruïts.
13. L’endemà, els caps de llinatge de tot el poble, juntament amb els sacerdots i els levites, es van reunir amb Esdres, el mestre de la Llei, per estudiar amb detall els ensenyaments de la Llei.
14. En la Llei que el Senyor havia prescrit per mitjà de Moisès, van trobar-hi escrit que els israelites havien d’habitar en cabanes durant tots els dies de la festa del mes setè,
15. i que havien de difondre la següent proclama per Jerusalem i les altres poblacions: «Sortiu a la muntanya i porteu branques d’olivera, d’ullastre, de murtra, de palmera i d’altres arbres frondosos per a fer cabanes, tal com està escrit.»
16. Llavors el poble anà a cercar el brancatge i es van fer cabanes, uns al terrat de casa o al pati, altres als atris del temple de Déu, o a la plaça de la porta de les Aigües, o a la plaça de la porta d’Efraïm.
17. Així tota la comunitat dels qui havien tornat de la captivitat es van construir cabanes i hi vivien. Era la primera vegada que els israelites tornaven a fer-ho des dels temps de Josuè, fill de Nun. L’alegria que tingueren va ser immensa.
18. Cada dia, des del primer dia de la festa fins a l’últim, Esdres llegia un fragment del llibre de la Llei de Déu. La festa va durar set dies, i acabà el dia vuitè, tal com està prescrit, amb un aplec sagrat de cloenda.