55. de Barcós, de Sisserà, de Tèmah,
56. de Nessíah i d’Hatifà.
57. »Descendents dels servents de Salomó:»Descendents de Sotai, de Sofèret, de Peridà,
58. de Jalà, de Darcon, de Guidel,
59. de Xefatià, d’Hatil, de Poquèret-Assebaïm i d’Amon.
60. »Total dels servents del temple i dels descendents dels servents de Salomó: 392.
61. »Els següents repatriats, procedents de Tel-Mèlah, Tel-Harxà, Querub, Adon i Immer, no pogueren demostrar que el seu llinatge i la seva descendència fossin israelites:
62. »Descendents de Delaià, de Tobià i de Necodà, 642.
63. »Dels sacerdots, es van trobar en la mateixa situació els descendents d’Hobaià, de Cos i de Barzil·lai. Aquest es deia així perquè havia adoptat el nom de família de la seva dona en casar-se amb una de les filles de Barzil·lai, del territori de Galaad.
64. Cap d’ells no aconseguí de trobar els registres genealògics de la seva família. Per tant, van ser considerats impurs i foren exclosos del sacerdoci.
65. El mateix governador els va prohibir que mengessin aliments consagrats fins que un sacerdot pogués prendre una decisió per mitjà de les sorts sagrades dels urim i tummim.
66. »En total, el conjunt de la comunitat era de 42 360 persones,
67. sense comptar 7 337 esclaus i esclaves, i 245 cantors i cantores.
68. Tenien 435 camells i 6 720 ases.
69. »Alguns caps de llinatge van fer donatius per a l’obra. El governador va donar al tresor de l’obra 1 000 monedes d’or, 50 calderetes, 30 túniques sacerdotals i 300 quilos de plata.
70. Alguns dels caps de llinatge van aportar al tresor de l’obra 20 000 monedes d’or i 1 200 quilos de plata.
71. La resta del poble va donar 20 000 monedes d’or, 1 100 quilos de plata i 67 túniques sacerdotals.
72. »Els sacerdots, els levites, els porters, els cantors, una part del poble, els servents del temple i tots els israelites es van establir a les seves poblacions.”»Quan va arribar el mes setè de l’any, tots els israelites que ja s’havien establert a les seves poblacions