2. Vaig confiar l’administració de Jerusalem a Hananí, germà meu, i a Hananià, comandant de la ciutadella, home lleial i fidel a Déu com pocs.
3. Els vaig dir:»– Les portes de Jerusalem no s’han de deixar obertes durant l’hora de la migdiada, sinó que les tancareu i passareu els forrellats quan la gent encara estigui desperta. I s’organitzarà un torn de guàrdia entre els habitants de Jerusalem; els uns vigilaran en els llocs de guàrdia i els altres enfront de casa seva.
4. »Jerusalem era una ciutat gran i espaiosa, però era poc poblada i algunes cases no havien estat reconstruïdes.
5. Per això, Déu em mogué el cor perquè reunís els nobles, els notables i la resta del poble per fer un cens. Vaig consultar el llibre que contenia el cens dels primers repatriats i vaig trobar-hi escrit el que segueix:
6. »“Aquests són els deportats originaris de la província de Judà, que van retornar a Jerusalem i al territori de Judà, cada un a la seva població. Les seves famílies havien viscut captives a Babilònia d’ençà que Nabucodonosor, rei de Babilònia, les hi havia deportades.
7. Els guiaven Zorobabel, Jeixua, Nehemià, Azarià, Raamià, Nahamaní, Mordocai, Bilxan, Mispèret, Bigvai, Nehum i Baanà.»Aquesta és la llista dels homes del poble d’Israel que van tornar de l’exili: