9. Tothom mira d’intimidar-nos, pensant que, descoratjats, abandonarem l’obra. El que has de fer és ajudar-me.”
10. »Un dia vaig anar a veure Xemaià, fill de Delaià i nét de Mehetabel, que estava tancat a casa seva. Em va dir:»– Anem tots dos al temple de Déu, dins el santuari, i tanquem les portes, perquè els teus adversaris volen venir, de nit, a matar-te.
11. »Però jo li vaig respondre:»– ¿Un home com jo ha de fugir? A més, com podria un laic com jo entrar dins el santuari sense incórrer en pena de mort? No hi entraré pas!
12. »De fet, vaig comprendre que no l’havia enviat Déu, sinó que, si m’havia parlat com un profeta, era perquè Tobià i Sanbal·lat l’havien subornat.
13. Ho havien fet perquè jo, per por, actués d’acord amb la proposta de Xemaià i així pequés. D’aquesta manera haurien compromès la meva reputació i m’haurien convertit en objecte d’escarni.
14. »Déu meu, no t’oblidis de tot això que han fet Tobià i Sanbal·lat; no t’oblidis de la profetessa Noadià i els altres profetes que volien intimidar-me.
15. »Vam acabar la muralla el dia vint-i-cinc del mes d’elul, després de cinquanta-dos dies de feina.
16. Quan van saber-ho tots els nostres enemics, el temor es va difondre entre els pobles que ens envolten i es van sentir profundament humiliats, perquè van comprendre que aquella obra havia estat portada a terme gràcies al nostre Déu.