1. »Sanbal·lat, Tobià, l’àrab Guèixem i els altres enemics nostres van saber que jo havia reconstruït les muralles i que no hi quedava cap bretxa, tot i que en aquell moment encara no havia fet col·locar els batents a les portes.
2. Llavors Sanbal·lat, juntament amb Guèixem, m’envià un missatger per invitar-me a entrevistar-me amb ells a Aquefirim, a la plana d’Onó. Planejaven de fer-me mal.
3. Per això els vaig enviar missatgers amb aquesta resposta: “Estic ocupat en una obra important i no puc baixar. El treball s’interrompria, si l’abandonés per trobar-me amb vosaltres.”
4. »Quatre vegades em van fer arribar la mateixa invitació i cada vegada els vaig respondre de la mateixa manera.
5. Sanbal·lat encara ho va intentar una cinquena vegada, enviant-me un dels seus servents amb una carta oberta
6. que deia: “Tal com m’ha confirmat Guèixem, entre els pobles no israelites corre el rumor que tu i els jueus esteu ordint una revolta i que per això reconstrueixes la muralla. Segons aquestes notícies, estàs a punt de convertir-te en el seu rei.
7. Fins i tot es diu que has designat profetes per a proclamar a Jerusalem que tu ets el rei de Judà. La notícia no trigarà a arribar al rei. Per això et proposo que vinguis i que tinguem consell plegats.”
8. Però jo li vaig enviar la següent resposta: “No hi ha res de tot això que dius; t’ho inventes tu!
9. Tothom mira d’intimidar-nos, pensant que, descoratjats, abandonarem l’obra. El que has de fer és ajudar-me.”
10. »Un dia vaig anar a veure Xemaià, fill de Delaià i nét de Mehetabel, que estava tancat a casa seva. Em va dir:»– Anem tots dos al temple de Déu, dins el santuari, i tanquem les portes, perquè els teus adversaris volen venir, de nit, a matar-te.
11. »Però jo li vaig respondre:»– ¿Un home com jo ha de fugir? A més, com podria un laic com jo entrar dins el santuari sense incórrer en pena de mort? No hi entraré pas!
12. »De fet, vaig comprendre que no l’havia enviat Déu, sinó que, si m’havia parlat com un profeta, era perquè Tobià i Sanbal·lat l’havien subornat.