1. »Llavors començà d’haver-hi greus queixes de la gent del poble, homes i dones, contra els seus compatriotes jueus.
2. Uns deien: “Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d’on treure el gra per a poder menjar i sobreviure.”
3. Uns altres deien: “Hem d’empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam.”
4. Encara n’hi havia d’altres que deien: “Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d’empenyorar els camps i les vinyes!”
5. I tots s’exclamaven: “¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen.”
6. »Quan em van arribar les seves queixes i vaig sentir aquestes paraules, vaig indignar-me molt.
7. Després de sospesar la qüestió, em vaig enfrontar als nobles i als notables i els vaig dir:»– Per què feu préstecs d’usurer als vostres propis germans?»Llavors vaig convocar contra ells una gran assemblea
8. i els vaig dir:»– Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors?»Ells, no sabent què respondre, callaven.
9. Llavors vaig afegir:»– Això que feu no està bé. ¿No valdria més que visquéssiu en el temor del nostre Déu i evitéssiu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres?
10. També jo, els meus parents i els meus homes hem fet préstecs de diners i de gra. Però ara us demano que tots abandonem aquest sistema de préstecs d’usurer: