8. Vaig passar revista i després vaig dir als nobles, als notables i a la resta del poble:»– No tingueu por d’ells! Recordeu-vos que el Senyor és gran i temible i lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres dones i per les vostres llars.
9. »Els nostres enemics es van adonar que estàvem al corrent de les seves intencions: Déu havia fet fracassar els seus plans. Llavors tots nosaltres vam poder tornar a la muralla, cadascú a la seva feina.
10. Però des d’aquell dia només la meitat dels meus homes treballaven en l’obra, mentre que l’altra meitat anaven armats amb escuts, llances, arcs i cuirasses. Els caps militars vetllaven per tota la gent de Judà,
11. que reconstruïa la muralla. Els qui traginaven materials treballaven amb una sola mà, perquè amb l’altra empunyaven l’arma,
12. i tots els qui aixecaven la muralla portaven cenyida l’espasa mentre anaven edificant. Jo tenia el corneta al meu costat,
13. perquè havia dit als nobles, als notables i a la resta del poble:»– L’extensió de l’obra és molt gran i nosaltres ens trobem disseminats per la muralla, allunyats els uns dels altres.
14. Quan sentiu, doncs, el so del corn en un lloc, reuniu-vos-hi amb mi. El nostre Déu lluitarà a favor nostre.