1. »Quan Sanbal·lat, Tobià, els àrabs, els ammonites i la gent d’Asdod van saber que la reparació de les muralles de Jerusalem progressava i que les bretxes ja començaven a estar tapades, s’irritaren molt
2. i es posaren tots d’acord per venir a atacar Jerusalem i causar perjudicis a les obres.
3. Llavors vam elevar pregàries al nostre Déu i vam posar guàrdia nit i dia per defensar-nos contra ells.
4. Tanmateix, la gent de Judà deia:»“A l’obrer li fallen les forces,està esgotat.No podrem refer les murallesde la ciutat.”
5. »Els nostres enemics es pensaven que nosaltres no sabríem ni veuríem res fins al moment que caurien enmig nostre per matar-nos i aturar així l’obra.
6. A més a més, els jueus que vivien prop d’ells van venir deu vegades a demanar-nos, des de totes les poblacions on residien, que tornéssim al seu costat.
7. Llavors vaig fer preparar una esplanada a la part de baix de l’espai de darrere les muralles i vaig agrupar el poble per clans, armat amb espases, llances i arcs.
8. Vaig passar revista i després vaig dir als nobles, als notables i a la resta del poble:»– No tingueu por d’ells! Recordeu-vos que el Senyor és gran i temible i lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres dones i per les vostres llars.
9. »Els nostres enemics es van adonar que estàvem al corrent de les seves intencions: Déu havia fet fracassar els seus plans. Llavors tots nosaltres vam poder tornar a la muralla, cadascú a la seva feina.
10. Però des d’aquell dia només la meitat dels meus homes treballaven en l’obra, mentre que l’altra meitat anaven armats amb escuts, llances, arcs i cuirasses. Els caps militars vetllaven per tota la gent de Judà,