3. li vaig respondre:»– Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc?
4. »El rei em va preguntar:»– Doncs què pretens?»Jo, tot pregant al Déu del cel,
5. li vaig respondre:»– Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.
6. »El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em preguntà:»– Quant de temps durarà el teu viatge? Quan tornaràs?»Jo li vaig proposar una data que li semblà bé, i em va permetre que hi anés.
7. I encara vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fes donar cartes perquè els governadors de la Transeufratina em deixessin passar fins a Judà.
8. També li vaig demanar una carta per a Assaf, administrador dels boscos reials, perquè em proveís de fusta per a bastir les portes de la ciutadella que hi ha al costat del temple, la muralla de la ciutat i la casa on jo havia de residir. El rei m’ho va concedir tot. La mà bondadosa del meu Déu em protegia.
9. »Vaig dirigir-me, doncs, als governadors de la Transeufratina i els vaig presentar les cartes reials. El rei m’havia fet escortar per oficials de l’exèrcit i forces de cavalleria.
10. Quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el funcionari ammonita, van saber que havia arribat, es van enfadar molt que hagués vingut algú a procurar el benestar dels israelites.
11. »Un cop arribat a Jerusalem, no vaig fer res durant tres dies.