14. Vaig continuar cap a la porta de la Font i cap a la bassa del Rei. Més endavant ja no hi havia camí transitable per a la cavalleria que portava.
15. Llavors, sempre de nit, vaig continuar remuntant el torrent de Cedró, mentre comprovava l’estat de la muralla. Després vaig fer mitja volta i tornàrem a entrar a la ciutat per la porta de la Vall.
16. »Els dirigents del poble no sabien on havia anat ni què havia fet, perquè fins aquell moment jo no havia revelat res als de Judea; ni tan sols als sacerdots, als nobles, als notables o als responsables de les obres.
17. Però llavors els vaig dir:»– Ja veieu en quina misèria ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seves portes han estat incendiades. Reconstruïm la muralla i fem que acabi aquesta situació humiliant!
18. »I els vaig revelar com em protegia la mà bondadosa del meu Déu i què m’havia dit el rei. Aleshores ells van exclamar:»– Som-hi! Comencem la reconstrucció!»I es van disposar coratjosament a dur a terme aquella gran obra.
19. »Quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el funcionari ammonita, i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu:»– Cap on voleu anar? Que potser us voleu revoltar contra el rei?
20. »Però jo els vaig replicar:»– Vosaltres no sou ciutadans de Jerusalem, ni hi podeu exercir cap autoritat, ni teniu dret a participar en el seu culte. Nosaltres som servents del Déu del cel i començarem la reconstrucció, perquè estem segurs que ell ens farà triomfar.