10. Quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el funcionari ammonita, van saber que havia arribat, es van enfadar molt que hagués vingut algú a procurar el benestar dels israelites.
11. »Un cop arribat a Jerusalem, no vaig fer res durant tres dies.
12. Després vaig sortir de nit, acompanyat d’un petit grup d’homes. No portàvem cap cavalleria, fora de la que jo muntava. No havia revelat a ningú allò que el meu Déu m’havia inspirat de fer a favor de la ciutat.
13. Vaig sortir de Jerusalem per la porta de la Vall, en negra nit, i vaig dirigir-me cap a la font dels Xacals i cap a la porta de les Escombraries. Vaig anar examinant la muralla de la ciutat i vaig constatar que hi havia bretxes i que les portes havien estat consumides pel foc.
14. Vaig continuar cap a la porta de la Font i cap a la bassa del Rei. Més endavant ja no hi havia camí transitable per a la cavalleria que portava.
15. Llavors, sempre de nit, vaig continuar remuntant el torrent de Cedró, mentre comprovava l’estat de la muralla. Després vaig fer mitja volta i tornàrem a entrar a la ciutat per la porta de la Vall.
16. »Els dirigents del poble no sabien on havia anat ni què havia fet, perquè fins aquell moment jo no havia revelat res als de Judea; ni tan sols als sacerdots, als nobles, als notables o als responsables de les obres.
17. Però llavors els vaig dir:»– Ja veieu en quina misèria ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seves portes han estat incendiades. Reconstruïm la muralla i fem que acabi aquesta situació humiliant!