1. »Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’ho-ra de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei,
2. ell em va dir:»– Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Alguna cosa et deu preocupar.»Jo, molt esglaiat,
3. li vaig respondre:»– Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc?
4. »El rei em va preguntar:»– Doncs què pretens?»Jo, tot pregant al Déu del cel,
5. li vaig respondre:»– Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.