3. Així, doncs, quan els israelites hagueren escoltat la lectura de la Llei, van bandejar de la comunitat tots els estrangers.
4. «Un quant temps abans, el sacerdot Eliaixib, encarregat de les estances del temple del nostre Déu, com que era parent de Tobià,
5. havia posat a la seva disposició una gran estança. Fins llavors, en aquesta cambra s’hi dipositaven la farina per a les ofrenes, l’encens, els utensilis del temple, el delme del blat, del vi novell i de l’oli que segons la Llei corresponia als levites, als cantors i als porters, i la part que se’n reservava per als sacerdots.
6. »Mentre passava tot això, jo no era a Jerusalem, perquè l’any trenta-dos del regnat d’Artaxerxes, rei de Babilònia, havia tornat prop del rei. Però al cap d’algun temps, amb el permís del rei,
7. vaig tornar a Jerusalem. Aleshores em vaig adonar del mal que havia fet Eliaixib, el qual havia cedit a Tobià un magatzem que donava als atris del temple.
8. Això em va disgustar molt i vaig llançar fora de l’estança tot el que pertanyia a Tobià.
9. Després vaig ordenar que purifiquessin les estances i vaig fer-hi dipositar de nou els utensilis del temple, la farina per a les ofrenes i l’encens.
10. »També em van informar que els le-vites no rebien les porcions que els per-tocaven i que, per tant, s’havien vist obligats a abandonar el servei i anar-se’n, cada un a les seves terres. Semblantment havia passat amb els cantors.
11. Aleshores em vaig enfrontar als notables i els vaig reprotxar de tenir abandonat el temple de Déu. Després vaig reunir els levites i els cantors i els vaig restablir en les seves funcions.
12. Tota la gent de Judà començà a dur als magatzems el delme del blat, del vi novell i de l’oli.
13. Vaig encarregar l’administració dels magatzems al sacerdot Xelemià, a Sadoc, mestre de la Llei, i a Pedaià, un dels levites. I vaig nomenar com a adjunt seu Hanan, fill de Zacur, fill de Matanià. Tots ells eren tinguts per homes de confiança, i per això van rebre l’encàrrec de distribuir allò que tocava als seus companys.
14. »Déu meu, recorda’t de mi per tot això que he fet! No t’oblidis de la fidelitat amb què he treballat pel temple del meu Déu i pel seu culte.
15. »En aquella mateixa època vaig reparar que, en el país de Judà, hi havia qui es dedicava a trepitjar raïm als cups en dissabte. Així mateix hi havia qui traginava garbes i les carregava damunt els ases, com també vi, raïm, figues i altres càrregues, i ho transportava a Jerusalem en dissabte. El dia que venien els queviures, jo els ho vaig retreure enèrgicament.
16. També hi havia gent de Tir, amb residència a Jerusalem, que feien venir peix i tota mena de mercaderies i ho venien en dissabte als jueus, a la mateixa Jerusalem.
17. Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir:»– Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte?
18. Els vostres pares van obrar de la mateixa manera, i per això el nostre Déu va fer caure damunt nostre i damunt aquesta ciutat tota aquesta desgràcia. Ara vosaltres, profanant el dissabte, augmenteu el seu enuig contra Israel.