17. Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir:»– Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte?
18. Els vostres pares van obrar de la mateixa manera, i per això el nostre Déu va fer caure damunt nostre i damunt aquesta ciutat tota aquesta desgràcia. Ara vosaltres, profanant el dissabte, augmenteu el seu enuig contra Israel.
19. »I vaig ordenar que, just abans del dissabte, quan l’ombra comencés a cobrir les portes de Jerusalem, tanquessin els batents i que no els tornessin a obrir fins passat el repòs sabàtic. A més, vaig apostar alguns dels meus homes a les portes a fi d’assegurar que no hi entrés cap càrrega en dia de dissabte.
20. Malgrat tot, fins a un parell de vegades els comerciants i venedors de tota classe de mercaderies es van instal·lar fora de Jerusalem.
21. Per això els vaig fer aquesta advertència:»– Per què us instal·leu davant la muralla? Si hi torneu, us faré sentir el pes de la meva mà!»De llavors ençà, no van venir més en dissabte.
22. Finalment, vaig manar als levites que es purifiquessin i que vinguessin a guardar les portes, per tal que es respectés el caràcter sagrat del dissabte.»Déu meu, recorda’t de mi també per això que he fet. Pel teu gran amor, tingues pietat de mi!
23. »En una altra ocasió vaig reparar que hi havia jueus que s’havien casat amb dones d’Asdod, d’Ammon i de Moab;
24. la meitat dels seus fills parlaven la llengua d’Asdod, o una altra llengua estrangera, i eren incapaços de parlar la llengua de Judà.