15. »En aquella mateixa època vaig reparar que, en el país de Judà, hi havia qui es dedicava a trepitjar raïm als cups en dissabte. Així mateix hi havia qui traginava garbes i les carregava damunt els ases, com també vi, raïm, figues i altres càrregues, i ho transportava a Jerusalem en dissabte. El dia que venien els queviures, jo els ho vaig retreure enèrgicament.
16. També hi havia gent de Tir, amb residència a Jerusalem, que feien venir peix i tota mena de mercaderies i ho venien en dissabte als jueus, a la mateixa Jerusalem.
17. Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir:»– Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte?
18. Els vostres pares van obrar de la mateixa manera, i per això el nostre Déu va fer caure damunt nostre i damunt aquesta ciutat tota aquesta desgràcia. Ara vosaltres, profanant el dissabte, augmenteu el seu enuig contra Israel.
19. »I vaig ordenar que, just abans del dissabte, quan l’ombra comencés a cobrir les portes de Jerusalem, tanquessin els batents i que no els tornessin a obrir fins passat el repòs sabàtic. A més, vaig apostar alguns dels meus homes a les portes a fi d’assegurar que no hi entrés cap càrrega en dia de dissabte.
20. Malgrat tot, fins a un parell de vegades els comerciants i venedors de tota classe de mercaderies es van instal·lar fora de Jerusalem.
21. Per això els vaig fer aquesta advertència:»– Per què us instal·leu davant la muralla? Si hi torneu, us faré sentir el pes de la meva mà!»De llavors ençà, no van venir més en dissabte.
22. Finalment, vaig manar als levites que es purifiquessin i que vinguessin a guardar les portes, per tal que es respectés el caràcter sagrat del dissabte.»Déu meu, recorda’t de mi també per això que he fet. Pel teu gran amor, tingues pietat de mi!
23. »En una altra ocasió vaig reparar que hi havia jueus que s’havien casat amb dones d’Asdod, d’Ammon i de Moab;
24. la meitat dels seus fills parlaven la llengua d’Asdod, o una altra llengua estrangera, i eren incapaços de parlar la llengua de Judà.
25. M’hi vaig enfrontar i els vaig maleir. A alguns, els vaig maltractar i fins vaig arrencar-los els cabells. Després els vaig fer jurar per Déu que no donarien per mullers les seves filles als fills dels estrangers i que no prendrien les seves filles per als seus fills ni per a ells mateixos. I vaig continuar:
26. »– ¿No va ser per aquest motiu que va pecar Salomó, rei d’Israel? Entre la multitud de les nacions no hi ha hagut cap rei com ell; era estimat de Déu, i Déu l’havia fet rei de tot Israel. Doncs, fins i tot a ell van arrossegar al pecat les dones estrangeres.
27. Que no se senti a dir de vosaltres que cometeu aquesta greu falta i obreu pèrfidament contra el nostre Déu casant-vos amb dones estrangeres.